Amics de la Mar Port – Maó

https://menorca.info/menorca/local/2017/612597/castell-cede-espacio-mas-1000-para-amics-mar-abra-museo.html

Programa trobada Fornells 2017

Estimats socis:
La Junta Directiva d´Amics de la Mar Port-Maó té el gust de saludar-vos i informar-vos que el proper dia 1 de juliol, dissabte a les 20 hores, sa caseta de s’Hort Nou romandrà oberta per tots els socis i et servirà un refrigeri amb motiu de la festa de Sant Pere.
Us esperem.
Salutacions cordials de tota la Junta Directiva.
Maó, 28 de juny del 2017

Estimats socis:
La Junta Directiva d´Amics de la Mar Port-Maó té el gust de saludar-vos i informarvos
del Programa d’actes del dia de Sant Pere 2017.
DISSABTE, 1 DE JULIOL.
10:30 h. Trobada d’embarcacions a la Plana de cala Figuera.
Navegada fins a s’Illa Plana.
14:00 h. Dinar al restaurant “La Minerva”
17:00 h. Navegada al voltant de S’Hort Nou.
20:00 h. Convidada a tots els socis a sa caseta de s’Associació (S’Hort Nou)
DIUMENGE, 2 DE JULIOL.
11:00 Navegada lliure.
NOTA: Agrairíem confirmeu la vostre assistència al dinar del dissabte al restaurant La
Minerva. ( Data límit fins dia 26 de juny) Tel. 626538207.Tòfol. Preu del Menú 20 €
President
CRISTÒFOL MUS REYNES Maó, 7 de juny de 2017.

Caseta S’Hort Nou Port Maó 07701 Maó – Menorca amicsdelamarportmao@gmail.com

Estimats socis:

La junta directiva d’Amics de la Mar Port-Maó té el gust de saludar-vos i informar-vos que el proper dia 21 de juny a les 20 hores es celebrará a sa caseta de S’Hort Nou una assemblea informativa per tractar els següents temes:

• Situació de la pedrera de Robadones
• Informació Anita
• Informació local Es Castell
• Illa Plana
• Catalogació embarcacions
• Activitats de l’Associació
• Caseta de S’Hort Nou
• Festa Sant Pere
• Trobada embarcacions tradicionals a Fornells
• Amarraments Cala Morenet
• Modificació junta directiva
• Revisió apadrinaments
• Torn de paraula als socis assintents

Esperem la vostra assistència a l’assemblea

Salutacions cordials de tota la junta directiva a través d’es vostre president

CRISTÒFUL MUS REYNÉS

Maó, a 5 de juny de 2017

Caseta de S’Hort Nou, s/n 07701 Maó – Menorca amicsdelamarportmao@gmail.com

Estimats socis:
La nova Junta Directiva d´Amics de la Mar Port-Maó té el gust de saludar-vos i informar-vos de l’elecció de una nova Junta directiva després de que l’anterior junta presentés la seva dimissió.
L’assemblea ordinària es va celebrar el dia 11 de febrer de 2017 a Robadones.
Es va presentar una sola candidatura que va ser proclamada per unanimitat dels socis allí presents. La nova Junta està formada per els següents socis.
-President: Cristòfol Mus Reynes
-Vicepresident: Pau Petrus Melsión
-Secretari: Josep Maria Zardoya Aranda
-Tresorer: Francisco Cerdà
-Vocals: Federico Moysi, Francisco Camps, Santi Obrador, David Vadell, Begoña
Oquiñena
La Junta Directiva vol fer partícips a tots els socis que d’una forma u altre ho vulguin fer. Aquesta Junta està formada per gent amb experiència, socis històrics i joves amb il·lusió i força que faran de la nostre associació una empresa viva i capaç d’arrossegar i motivar a totes aquelles persones que s’estimen les nostres tradicions marineres i de conservació del patrimoni marítim.
Hi ha moltes coses a fer. Esperem la participació de tots vosaltres per portar a terme molts dels objectius pendents de l’associació. Sense vosaltres això no seria possible.
Volem obrir portes, ser transparents, constants, mantenir una relació oberta amb els socis, les institucions i altres associacions.
Necessitem escoltar a tothom i l’experiència de les juntes directives anteriors. Estem a la vostra disposició a sa caseta de s’Hort Nou al port. I a través del correu electrònic.
Necessitem ampliar la base social i és per això que ens hem d’esforçar per atreure nous socis que aportin il·lusió i ganes de fer més gran aquesta associació marinera.
Per últim el ser soci actiu comporta gaudir de la natura, d’activitats lúdiques, socials, manuals i culturals que ompliran de plaer el nostre temps d’oci.
Per últim recordar-vos que l’associació disposa de diferents vaixells que esperen ser apadrinats per tornar a navegar. Esperem les vostres aportacions.
Salutacions cordials de tota la Junta Directiva a través del vostre president.
CRISTÒFOL MUS REYNES
Caseta S’Hort Nou s/n 07701 Maó – Menorca amicsdelamarportmao@gmail.

Amics de la Mar Port-Maó vol convertir part de les casetes de La Solana al port de Maó, en centre de conservació i difusió de la cultura marítima tradicional, i per açò ha sol·licitat la seva cessió a l’Autoritat Portuària de Balears.

El que es pretén amb la re-ubicació de l’Associació Amics de la Mar Port-Maó a les casetes de La Solana, es poder-la fer més activa, amb una proposta d’usos i activitats a l’abast de tothom sense les restriccions d’accés que comporta el fet d’estar dins l’Estació Naval, gravades encare més, d’ençà que es va esfondrar una part del sostre d’un dels panyols, fet que ha deixat l’associació pràcticament in-operativa des-de el mes de març de 2014, es disposaria de les casetes com a centre del gruix de les activitats socials i amarrament d’embarcacions tradicionals com a mostra flotant.

L’objectiu general de convertir les casetes en el centre de conservació i difusió de tot allò que fa amb la cultura de la mar tradicional, aquí trobareu les propostes d’usos i activitats, unes que es poden fer ja, a curt termini, altres que necessitaran actuacions prèvies més a mig i llarg termini.
Per açò, proposam tota una sèrie d’activitats amb un triple vessant: el de la difusió d’activitats marineres culturals, d’esplai, i didàctiques :

-Organitzar activitats d’aprenentatge i iniciació a la vela tradicional, especialment per a infants, adolescents i joves, juntament amb tot un seguit de tallers relacionats amb la cultura de la mar, com tallers de nusos, corda i xarxa, o activitats relacionades amb la recerca, conservació i difusió de la cultura immaterial, com cançons, llenguatge i vocabulari, topografia ….

-Disposar d’un local social per a Amics de la Mar Port-Maó -actualment a precari a l’illa Pinto i amb restriccions d’accés – on, a part de tenir els necessaris espais per a la gestió administrativa i organitzativa de l’associació, adaptar un espai multi ús per activitats didàctiques, una petita biblioteca de temes relacionats amb la cultura de la mar, fer xerrades, projeccions etc. i, fins i tot, allotjament temporal per a tripulacions de fora assistents a les trobades, que disposi d’uns serveis mínims.

-Disposar d’un lloc d’amarratge d’embarcacions tradicionals i magatzem de veles, per als associats i per a les embarcacions assistents a les trobades, convertir-les en centre referència per a les embarcacions històriques del i al port de Maó.

-També com a activitats marineres per a escolars, amb “batejos” de mar per a adolescents i adults, i altres activitats relacionades amb el món educatiu i cultural.

-Crear una petita flota d’embarcacions amb aparell tradicional, per tal de difondre i incentivar entre els infants el gust i el coneixement d’aquesta modalitat de navegació i garantir, d’aquesta manera, la seva pervivència, que és una de les principals raons de ser de la nostra associació.

-Disposar al port de Maó d’un lloc de trobada d’embarcacions clàssiques, local, insular i de tota la Mediterrània nord-occidental.

-Recuperar-les socialment, tot convertir-les en un espai destinat a la difusió del patrimoni marítim de Menorca i del port de Maó en particular, obert a tots els menorquins i visitants i a la vegada evitar així el seu deteriorament i abandó tal com lamentablement ha succeït en altres indrets del nostre port.

amicsdelamarportmao@gmail.com
www.amicsdelamarportmao.com

EL MEU GUSSI.

Fa uns dies, en Joan Alemany Llovera, amic de la mar i meu, em comentava que li agradava molt pensar en les barques, com elements dipositaris d’unes tradicions i d’un saber popular que ha madurat perfeccionant-se en el temps.

La primavera passada, en “Tòfol”, un gussi de la meva propietat, va estar a punt de “morir”, (talment com si d’una persona es tractés). Va ser a l’Illa Pinto, on passa la seva vellesa en immillorable estat, a terra eixuta.

El panyol on es troba va patir un enderrocament parcial i el destí va marcar el final d’una altra embarcació que estava al seu costat, però el gussi va quedar intacte.

Jo ja sé que està trist, perquè fa bastants anys que la seva fina proa no trenca les suaus onades del port de Maó. El seu propietari no dóna a l’abast, per un amor repartit, i l’ha abandonat per un altre bot.

El meu gussi és conscient que l’hem volgut conservar intacte, així com el va fer es mestre d’aixa, Joan Petrus. Només amb una petita coberta a la proa i un parell de bancs per seure. Coneix, com a ningú, les filigranes que li han fet fer perquè no s’omplís d’aigua en una orsada.

En el seu llarg repòs, que somnia serà temporal, roman dret, satisfet de no haver tombat mai. Açò sí, per damunt de la seva orla, la mar ha guaitat prou vegades, però s’ha sentit agraït i orgullós de la perícia dels patrons que l’han manat.

Sap que, com a gussi, el varen fer per anar principalment al rem i que les seves pretensions per a la navegació amb vela llatina són limitades. Però, equipat d’una vela major proporcionada a la seva eslora i amb el reforçament d’un floc i d’una mitjana, navegant, ha aconseguit mostrar la seva popa a més de dos experimentats patrons.

A en Joan Alemany li vaig contestar dient que ja sé que les barques no tenen ànima, però sí que són depositàries de bons moments de la vida dels seus tripulants.

Són molts els pensaments que em vénen al cap, cada vegada que veig el gussi. Si sou capaços de retrocedir uns cinquanta cinc anys i, amb imaginació, li traieu, al gussi, el floc i la mitjana i hi deixau només la vela major, us contaré el record més entranyable que en tenc.

Feia un vent magnífic, ni massa ni massa poc, el just per anar a la vela pel port de Maó. L’avi meu ja m’ho havia dit la nit anterior: “Demà”. No sé com podia saber amb tanta exactitud el temps que faria, sense els mitjans de predicció que tenim avui.

Per a nosaltres, els de Can Reynés, l’estiu pràcticament acabava quan arribaven les Festes de Gràcia i deixàvem de fer bèrguins a les casetes de S’altra banda. Havia d’aprofitar el poc temps que quedava per anar al’Institut, una altra vegada.

Feia un parell de dies que havíem estrenat la preciosa vela de cotó que l’avi m’havia regalat, per rebre les primeres lliçons per navegar, assegut al gussi, devora d’ell. L’avi, experimentat patró, em xerrava del vent amb respecte, coneixedor de la seva força, però també amb agraïment.

Aquell matí de les Festes de Gràcia, l’avi ja havia decidit que podria navegar tot sol. Dret a la vorera del moll, em va donar les darreres instruccions: “Desamarra, hissa sa vela i parteix. Vigila que hi ha ratxes i si es gussi escora massa, afluixa s’escota”.

Vaig partir del moll de can Reynés, on ara hi ha na Mô, la sirena de bronze. Com que el vent era de xaloc, amb un moment vaig arribar davant del moll Nou. No hi havia ningú, Baixamar estava desert. De cop, com serpentejat per damunt la Costa de ses Voltes, vaig sentir es “ta tatatatata” de la banda de música. Acabava de començar es Jaleo.

Instintivament, amb un cop d’arjau i virant en rodó, vaig tornar cap a ca nostra. “Vela o cavalls”. Eren massa emocions per un mateix dia. “Avui toca vela”.

Passant per davant l’avi, que seguia vigilant, vaig saber que havia aprovat amb nota. “Pots anar a fer sa volta a s’illa”, em va dir. Naturalment, es referia a l’illa del Rei. Va afegir: ”A veure si a la una ets aquí”.

Cenyint al màxim, prest virava davant Cala Rata emproant cap al Fonduco, i, amb una altra bordada, passava per entre l’illa del Rei i Venècia, la caseta que hi ha dins la mar, a cala Apartió.

Va refrescar el xaloc i em va obligar a fer el màxim de contrapès. Anava assegut damunt l’orla del gussi, amb el cos penjant i estirant l’escota. Les onades feien gronxar la barca i semblava que estava agafant la brida d’un cavall. Vaig tornar a sentir el “ta tatatatata”, però aquesta vegada eren els batecs del meu cor, embalat de felicitat. Feia bots damunt d’un bot!

En popa, recolzat al timó, vaig travessar la plana de cala Figuera. Ja més relaxat, a mig camí de tornada, anava jugant amb un peu damunt la mar.

Sempre recordaré la cara de satisfacció de l’avi, quan vaig arribar, mirant com plegava la vela, mentre em deia: “Si estudiar ho fessis tant bé…”

El rellotge de la Base Naval acabava de tocar la campanada de la una…

Tòfol Mus Reynés

Maó, estiu de 2014