CALA FONS II

S’ha traslladat el bot Cala Fons II de la pedrera de Robadones a l’illa Pinto.

Cala Fons Robadones1

Cala Fons Robadones4Cala Fons Varador4Cala Fons Varador7Cala Fons Varador10Cala Fons Varador17

RESUM DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DEL BOT PALANGRER “CALA FONS II” EL·LABORAT L’ANY 1996 PER VICENTE GARCIA DELGADO

Dins la diferent tipologia d’embarcacions menors de les illes Balears, destaca el bot palangrer, originari de Menorca i més pròpiament del port de Maó.

L’associació Amics de la Mar Port-Maó ha recollit alguns dels darrers que hi queden guardant-los gelosament, ja que formen part del nostre patrimoni marítim.

La construcció d’aquestes embarcacions la feia el “Mestre d’aixa” per encàrrec, sense escriptures ni notaris, el sistema de construcció era el clàssic de quadernes amb roda, quilla i folre, amb coberta correguda, igual que als llaüts de la mediterrània.

Construïts generalment amb fustes locals i de baix cost, com el pi, l’ullastre i l’alzina:

La quilla i la roda son d’alzina, les quadernes els llatres i el folre de pi, la soleta d’ullastre o alzina.

La seva durada venia a ser de més de 50 anys, per lo que solien passar de pares a fills, ja que son d’una construcció molt forta i de llarga durada si se’ls cuida correctament.

Segons l’Arxiduc Lluís Salvador, en la seva obra “Die Balearen in wot und Bild” comenta que els bots de pesca de més fama son els construïts a Maó.

L’associació Amics de la Mar Port-Maó, conserva un dels darrers exemplar d’aquest tipus d’embarcació, donat gracies a la sensibilitat de D. Delio Preto Torres, pescador de palangre durant tota la seva vida.

L’associació vol dur a terme la restauració i recuperació de l’embarcació i dedicar-la a l’ensenyament de la navegació a la vela llatina, per açò, Vicente Garcia Delgado, va aixecar la planimetria, estudiant l’estructura així com el seu disseny, per realitzar l’estudi vèlic adient a les noves funcions a la que es vol dedicar-la, però conservant la fidelitat al seu aparell d’acord amb les indicacions del Sr. Delio Petro, ja que no es volia modificar el tipus d’aparell emprat des de els inicis.

El “Cala Fons II” te una eslora màxima de 8,72m. I una eslora entre perpendiculars de 8,50m., la mànega es de 2,60m. I el puntal de 0,80m. Tenint en compte que en origen aquesta embarcació tenia 4 quadernes menys, el que suposa que venia a tenir una eslora de 7,60m. L’any 1955 data en que la va construir el pare d’en Delio, Francesc Preto Borràs conegut com a “Miquelillo” que era pescador i “mestre d’aixa”, ajudant-lo el propi Delio

qui el va emprar tota la seva vida per la pesca.

Segons ens va contar en Delio, quant es construir instal·lar un motor de 10 CV i anava aparellada amb vela martell al trinquet i vela mitjana terquina, no molt grans, ja que eren més com a auxiliar en cas d’avaria o per estalviar combustible amb vents favorables.

El trinquet estava situat a uns 2m. De la roda de proa i la mitjana totalment a popa al costat de babord.

Les dimensions del pal del “Cala Fons II” son les següents: llargària total 7,64m. Llargària útil 7,10m., diàmetre de l’enfoganadura 0,16m. Diàmetre en el coll 0,10m. I diàmetre en la culata 0,12m.

L’antena depenia del coeficient emprat en la vela (1,5 x eslora en el cas d’una sola vela llatina) donant-li un poc més de llargària per poder tensar la vela.

En el cas del “Cala Fons II” s’ha triat un coeficient menor per ser una vela de martell i que s’ha de repartir la superfície vèlica calculada per l’embarcació entre la major i la mitjana, haguent escollit el coeficient de l’eslora entre perpendiculars x 1,33 resultant una llargària total d’antena de 11,30m.

La vela de martell es un aparell més senzill que la vela llatina i per tant te unes maniobres més simples, no es necessari una tripulació numero-sa i per aquest motiu eren menys a l’hora de repartir beneficis. Es considerada com a una germana pobre de la vela llatina, amb qui es diferencia principalment en el puny del car, ja que te el vèrtexs truncat de manera que el penol del car no arriba fins la roda de proa, tinguent per tant 4 punys: el del car, el de pena, el d’escota i el d’amura.

La vela terquina es una vela que a Menorca probablement tengui una influència anglesa, ja que a la resta d’illes no es tant comú el seu ús. Es un tipus de vela molt adequat per a ports, on es fa necessària una gran maniobrabilitat i per tant a Maó era molt emprada per els bots.

En els bots dedicats a la pesca amb palangre s’utilitzava com a vela mitjana, per el que era necessari el botafora o baticul per poder tensar-la convenientment.

El resultat obtingut per el “Cala Fons II” amb major i mitjana es el següent:

Gratill 11,15m. Caiguda de popa 11,10m. Allunament 7,20m. Martell 0,75m.

Superfície vela major: 41m2. Superfície vela mitjana: 4,10m2.

Superfície total de major i mitjana: 45,10m2.

L’ensenyament de la vela llatina es per damunt de tot un mitjà per mantenir viu un patrimoni i per tant una manera de transmetre la nostra cultura marítima, amb el seu llenguatge ancestral, tant en les tècniques de construcció d’embarcacions com en les de navegació.

La seva funció ha d’esser cultural i totalment lúdica i un mitja d’atracció cap a la nostra cultura per la conservació i divulgació del nostre patrimoni marítim.

Es l’hora de donar una altre mirada a aquestes embarcacions i practicar aquesta vella forma de navegar que es coneix des de fa 2000 anys, no descobrirem res nou que no s’hagi ja experimentat, som noltros els qui tenim que canviar, no elles.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.