Al port de Maó, durant la primavera del 1916, es va seguir amb especial interès la rivalitat existent entre els tripulant de dos bots a la vela, equipats de guaira: el “Júpiter” i el “Vedrines”. El primer, propietat de Francisco Frech, estava patronejat per Miquel Reynés i el segon, de Francisco Pons Villalonga, per Miquel Fuxá.
Aquell any, les regates entre els dos bots van acabar malament, amb denuncies per accions incorrectes durant la competició. Cal dir que en Miquel Reynés era mallorquí de naixement, cosa que aportava un factor afegit a la rivalitat entre els dos patrons. Sovint, aquest origen era recordat, fins i tot de males maneres, pels espectadors que seguien la competició des de la Plana de Cala Figuera.
La premsa de l’època es feia ressò d’aquells fets i també publicacions posteriors els han recordat . Ara, contemplant les fotografies existents, es pot veure la bellesa d’aquelles embarcacions, amb les seves empinades veles i els llargs botalons que permetien aguantar uns espectaculars flocs. Tanta superfície vèlica necessitava el contrapès d’un considerable llastra.
Amb el temps, aquest tipus d’equipament va canviar, amb la desaparició de la botavara i l’ús de l’antena, incorporant la vela llatina. A més, per facilitar les maniobres a bots amb un sol tripulant, s’introduí el “martell”, retallant la vela a la part de la proa, cosa que li permetia una millora oscil·lació.
Si compareu la foto del “Júpiter” amb la del “Bel·lissimo” podreu comprovar les diferències.
Fa uns parell d’anys, varem trobar la foto d’una balandra que havia sigut de Joan Bonaventura, que era mallorquí. La foto estava feta, en data desconeguda, a Barcelona, on ell residia.
De primer cop, varem veure que era un bot, equipat de guaira, amb la particularitat que duia un doble floc, cosa que no haviem vist mai a Menorca, en una embarcació d’aquestes característiques.
No li donarem més importància que la coincidència d’aficions dels nostres respectius avis, Miquel i Joan, com del tipus de bot menorquí, amb les seves similituds i diferències en l’aparellament.
Enguany va morir la mare de na Núria, que també es deia com ella. Era la nora de Joan Buenaventura Enseñat i a la vegada vídua de n’Alfons Buenaventura que, amb el temps, va canviar el seu cognom pel de Ventura.
I ara comença l’increïble sorpresa…
Entre els papers trobats, a casa de la difunta, hi havia correspondència que demostra que l’embarcació de la foto de la balandra de dos flocs era el “Jupiter” !!!
Possiblement, durant un viatge a Maó, Joan Buenaventura va veure navegar el “Júpiter” i se’n va enamorar, cosa totalment comprensible donada la seva bellesa. El cert és que el va comprar a mitges amb A. Pons Cubillas i se’l va endur cap a Barcelona, amarrant-lo al Real Club Marítim d’aquella ciutat.
Malauradament, pocs anys va poder gaudir de la navegació amb el “Júpiter” ja que va morir a començaments de l’any 1923.
La seva filla Angelina, va contactar amb en Miquel Cerdà Ensenyat, argenter de Maó i cosí seu, perquè l’ajudés a trobar la documentació de l’embarcació, la qual possiblement s’havia extraviat. Va rebre resposta el 11 d’agost de 1923, indicant-li que la Comandància de Marina li deia que el “Júpiter” havia sigut donat de baixa de matriculació a Maó.
En data 13 de gener de 1924, A. Pons Cubillas ven la seva part a Angelina Buenaventura que queda com única propietària del “Júpiter”. D’aquesta forma, ella el va poder vendre, mitjançant l’ajuda del seu amic Antoni Pons Barón.
Possiblement, la venda es va fer a algun membre del Club Marítim de Barcelona, donada la capçalera dels darrers documents dels quals tenim constància.
Ara, si els nostres avis Miquel Reynés i Joan Buenaventura que, en diferent temps, havien tingut en les seves mans l’arjau del “Júpiter”, veiessin com nosaltres, els seus nets, compartim el gust per la vela llatina, a bord del “Bel·lissimo”, possiblement dirien:
“Els camins dels destí són inescrutables…”
Tòfol Mus Reynés i Núria Ventura Bosch
