Dissabte passat varem fer entrega d’una maqueta del Cala Fons II a n’en Gustau Juan i Benejam com agraïment a la seva inestimable col·laboració durant tants d’anys a la secretaria de l’Associació, açò no vol dir que no torni per aquí de tant en tant per seguir participant i col·laborant amb nosaltres, després del seu retorn a Ciutadella.
El passat dissabte dia 11 varem celebrar l’Assemblea General Ordinària de l’Associació, a un lloc privilegiat com es davall els pins de l’Illa Pinto.
Hem començat les feines de recuperació del CALA FONS II.
En Josep Andrés ja treballa en la elaboració de la planimetria per la realització del projecte tècnic, necessari per la recuperació de l’embarcació.
Aquí teniu unes imatges.
S’ha traslladat el bot Cala Fons II de la pedrera de Robadones a l’illa Pinto.
RESUM DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DEL BOT PALANGRER “CALA FONS II” EL·LABORAT L’ANY 1996 PER VICENTE GARCIA DELGADO
Dins la diferent tipologia d’embarcacions menors de les illes Balears, destaca el bot palangrer, originari de Menorca i més pròpiament del port de Maó.
L’associació Amics de la Mar Port-Maó ha recollit alguns dels darrers que hi queden guardant-los gelosament, ja que formen part del nostre patrimoni marítim.
La construcció d’aquestes embarcacions la feia el “Mestre d’aixa” per encàrrec, sense escriptures ni notaris, el sistema de construcció era el clàssic de quadernes amb roda, quilla i folre, amb coberta correguda, igual que als llaüts de la mediterrània.
Construïts generalment amb fustes locals i de baix cost, com el pi, l’ullastre i l’alzina:
La quilla i la roda son d’alzina, les quadernes els llatres i el folre de pi, la soleta d’ullastre o alzina.
La seva durada venia a ser de més de 50 anys, per lo que solien passar de pares a fills, ja que son d’una construcció molt forta i de llarga durada si se’ls cuida correctament.
Segons l’Arxiduc Lluís Salvador, en la seva obra “Die Balearen in wot und Bild” comenta que els bots de pesca de més fama son els construïts a Maó.
L’associació Amics de la Mar Port-Maó, conserva un dels darrers exemplar d’aquest tipus d’embarcació, donat gracies a la sensibilitat de D. Delio Preto Torres, pescador de palangre durant tota la seva vida.
L’associació vol dur a terme la restauració i recuperació de l’embarcació i dedicar-la a l’ensenyament de la navegació a la vela llatina, per açò, Vicente Garcia Delgado, va aixecar la planimetria, estudiant l’estructura així com el seu disseny, per realitzar l’estudi vèlic adient a les noves funcions a la que es vol dedicar-la, però conservant la fidelitat al seu aparell d’acord amb les indicacions del Sr. Delio Petro, ja que no es volia modificar el tipus d’aparell emprat des de els inicis.
El “Cala Fons II” te una eslora màxima de 8,72m. I una eslora entre perpendiculars de 8,50m., la mànega es de 2,60m. I el puntal de 0,80m. Tenint en compte que en origen aquesta embarcació tenia 4 quadernes menys, el que suposa que venia a tenir una eslora de 7,60m. L’any 1955 data en que la va construir el pare d’en Delio, Francesc Preto Borràs conegut com a “Miquelillo” que era pescador i “mestre d’aixa”, ajudant-lo el propi Delio
qui el va emprar tota la seva vida per la pesca.
Segons ens va contar en Delio, quant es construir instal·lar un motor de 10 CV i anava aparellada amb vela martell al trinquet i vela mitjana terquina, no molt grans, ja que eren més com a auxiliar en cas d’avaria o per estalviar combustible amb vents favorables.
El trinquet estava situat a uns 2m. De la roda de proa i la mitjana totalment a popa al costat de babord.
Les dimensions del pal del “Cala Fons II” son les següents: llargària total 7,64m. Llargària útil 7,10m., diàmetre de l’enfoganadura 0,16m. Diàmetre en el coll 0,10m. I diàmetre en la culata 0,12m.
L’antena depenia del coeficient emprat en la vela (1,5 x eslora en el cas d’una sola vela llatina) donant-li un poc més de llargària per poder tensar la vela.
En el cas del “Cala Fons II” s’ha triat un coeficient menor per ser una vela de martell i que s’ha de repartir la superfície vèlica calculada per l’embarcació entre la major i la mitjana, haguent escollit el coeficient de l’eslora entre perpendiculars x 1,33 resultant una llargària total d’antena de 11,30m.
La vela de martell es un aparell més senzill que la vela llatina i per tant te unes maniobres més simples, no es necessari una tripulació numero-sa i per aquest motiu eren menys a l’hora de repartir beneficis. Es considerada com a una germana pobre de la vela llatina, amb qui es diferencia principalment en el puny del car, ja que te el vèrtexs truncat de manera que el penol del car no arriba fins la roda de proa, tinguent per tant 4 punys: el del car, el de pena, el d’escota i el d’amura.
La vela terquina es una vela que a Menorca probablement tengui una influència anglesa, ja que a la resta d’illes no es tant comú el seu ús. Es un tipus de vela molt adequat per a ports, on es fa necessària una gran maniobrabilitat i per tant a Maó era molt emprada per els bots.
En els bots dedicats a la pesca amb palangre s’utilitzava com a vela mitjana, per el que era necessari el botafora o baticul per poder tensar-la convenientment.
El resultat obtingut per el “Cala Fons II” amb major i mitjana es el següent:
Gratill 11,15m. Caiguda de popa 11,10m. Allunament 7,20m. Martell 0,75m.
Superfície vela major: 41m2. Superfície vela mitjana: 4,10m2.
Superfície total de major i mitjana: 45,10m2.
L’ensenyament de la vela llatina es per damunt de tot un mitjà per mantenir viu un patrimoni i per tant una manera de transmetre la nostra cultura marítima, amb el seu llenguatge ancestral, tant en les tècniques de construcció d’embarcacions com en les de navegació.
La seva funció ha d’esser cultural i totalment lúdica i un mitja d’atracció cap a la nostra cultura per la conservació i divulgació del nostre patrimoni marítim.
Es l’hora de donar una altre mirada a aquestes embarcacions i practicar aquesta vella forma de navegar que es coneix des de fa 2000 anys, no descobrirem res nou que no s’hagi ja experimentat, som noltros els qui tenim que canviar, no elles.
En Joan Serra Arnau ha començat a restaurar la tèquina ELENA a les instal·lacions de l’illa Pinto, aquesta es la història de la tèquina explicada per en Joan:
Sa tèquina
Originàriament sa tèquina l’emprava un mariscador des port de Maó, i es deia ANTONIO no tinc dades des seu foli.
Estava en es llenegall de sa costa den Reynés.
Es meus pares me la van regalar en acabar els estudis de oficial de la rama des metall. “ cursats a l’escola de Maestria de Maó “
El dia 25 d’abril de l’any 1964 van tancar la seva compra amb el Sr. José Catchot “ adjunt document d’aquesta compra “
Abans de fer aquest resum he consultat amb la meva mare i m’ha confirmat que aquest senyor va mori de jove, “ Per tant hauria de completar aquesta informació a través de Capitania “
El dia 13 de maig de l’any 1964 es va legalitzar la seva compra “ adjunt fotocòpia d’aquest document per un import de 68,56 pts.”
Inicialment sa Comandància de Marina li va posar es nom de JUAN ANTONIO amb es foli 4ª MH-1-1196.
L’any 1972 vaig comprar un motor fora borda, de segona mà, marca chrysler modelo 32 HA. “adjunt document d’aquest motor “
Es primer rol es van completar ses renovacions de despatx i es segon rol es va emetre l’any 1972 “ Maó 10 d’octubre de 1972 adjunt fotocòpia “
Jo volia que es digués ELENA, nom de la meva germana, així que vaig anar a Comandància i li van canviar es nom i es foli va passar a 5ª MH-1-1108 amb es nom ELENA. “ adjunt document d’aquest canvi “
Actualment per imperatiu de sa llei es foli es 7ª MH-1-1108 i es nom segueix amb es mateix. Potser aquest foli no es legal però ho desconec.
La associació de amics de la mar des port de Maó me va oferir la possibilitat de recuperar-la a les seves instal·lacions de l’illa Pinto.
En aquests moments sa tèquina es troba dipositada a l’illa Pinto amb la intenció de restaura-la.
Ja he començat…Salut i ànims
Joan
Maó 9 de febrer de 2013
Com cada any dins els actes de les festes de Gràcia, el dia de la segona festa varem navegar dins el port de Maó, i després amb el Tòfol transportàrem a l’illa Pinto als participants a la travessada del port nedant. Enguany ens reunirem 9 embarcacions, els bots: Barlovent, Bellíssimo, Delio i Detective, el bot-llaüt: Tauró i els llaüts: Atrevit, Bonaire i Rafel. Aquí teniu unes imatges de com va anar.
El fotògraf Carlos Félix ens ha fet arribar unes meravelloses fotos del fester que varem encendre a l’illa Plana per la processo del Carme, si voleu veure la seva obra aquesta es la seva web www.carlosfelix.net
XI Trobada de vela llatina Port de Maó, diada de Sant Pere amb la participació del quetx Ciutat de Badalona.
[autoyoutube id=”DfdggcGb0mQ”]
Els Amics de la Mar Pot-Maó hem cel-lebrat la XI Trobada de vela Llatina diada de Sant Pere 2012. Enguany com a novetat i per primera vegada a l’illa Plana, on estem treballant per la recuperació social d’aquest illot i integrar-lo en el conjunt del port de Maó, convertint-lo en el centre de conservació i difusió de la cultura de la mar tradicional de Menorca, un espai destinat a la conservació del patrimoni històric marítim de la nostra illa.
Hem contat amb la visita dels Amics del quetx Ciutat de Badalona qui s’han desplaçat fins a Maó en la seva embarcació de l’any 1929 i 22 metres d’eslora que hem pogut contemplar navegant per el nostre port amb totes les seves veles desplegades.
També ha estat motiu de gravació d’un reportatge per part d’un equip del programa de televisió Thalassa, interessats per el projecte de l’illa Plana i el patrimoni marítim conservat a la pedrera de Robadones.
La junta d’Amics de la Mar Port-Maó volem agrair la seva col-laboració a tots els que ho han fet possible.
